Dietaris Erasmus+ (I). Una experiència personal i professional molt enriquidora: Waldkindergarten

Aquest és el rètol que veia cada matí!

Durant el mes d’abril i maig he realitzat un Erasmus a Alemanya, a la St.Franziskus Waldkindergartent de Lichtental (Baden-Baden).

Una de les educadores de la Waldkindergarten va oferir que pogués estar allotjada a casa d’ella, el qual aquesta oportunitat m’ha afavorit que pogués viure des de primera mà el dia a dia d’una família d’Alemanya, molt amigable i acollidora. Em va facilitar entendre, conèixer i participar en la cultura, costums i forma de vida d’allà.

Aquesta família tenia 3 fills que vivien en diferents ciutats (Freiburg, Wursburg, München) i vaig tenir la sort de ser convidada, anar a visitar-los i conèixer aquestes boniques ciutats en la seva companyia. Han estat uns bons guies!

Tot i estar allotjada a casa seva, em va deixar triar si volia participar estar amb ells en els àpats o bé m’oferia poder tenir una cuina a la part de sota de la casa i fer-me’ls a part. Jo vaig escollir participar i estar amb ells, ja que, pensava que era una bona oportunitat de viure millor l’experiència d’estar a Alemanya. No me’n penedeixo! Si no hagués estat per això, no hauria conegut molts plats típics de la regió que són deliciosos! Sobretot recordo els pastissos que feien “Lecker Lecker”! Deliciós, Deliciós!

Després de l’àpat de la nit a vegades la família em proposava participar en jocs de cartes (Uno, 6nimmt i Rommé). Eren moments molt divertits!

Una cosa que em va espentar a l’inici era el canvi d’horari i el ritme de vida molt matiner que havia de fer. Però em vaig habituar de seguida. M’havia d’aixecar molt d’hora (6:45h) doncs a les 8:00h ja començava la jornada de pràctiques a la Waldkindergarten i havia d’ajudar a preparar diverses coses abans d’iniciar la jornada.

De dilluns a divendres realitzava les pràctiques a la Waldkindergarten.

Aquest és el rètol que veia cada matí!

L’inici del dia sempre es començava asseguts en rodona, escoltant els sons que ens envoltaven. Gràcies a aquesta activitat podíem ser conscients del moment, estar atents, estar preparats per escoltar i començar el dia de manera calmada, deixant al darrer el que cadascú portava des de casa.

Espai de trobada inicial al matí de tothom

L’experiència en la Waldkindergarten em va permetre:

  • Valorar amb gran importància els conceptes d’observar, experimentar, potenciar la iniciativa, la creativitat i l’autonomia dels infants. Sempre partint de la seva motivació i interès en aquell moment, aprofitant per introduir de manera global i pràctica entrant pels seus sentits tots aquests conceptes educatius que es volien treballar.
  • Treballar conceptes logicomatemàtics, de llenguatge, comprensió i expressió.
  • Valors de col·laboració, ajuda, etc. En base de l’interès dels infants i les diferents oportunitats que oferia el dia. En ella he pogut sentir, observar, experimentar i practicar l’essència de la metodologia que s’utilitza durant el dia a dia amb els infants.La Waldkindergarten està oberta a acollir les aportacions que ofereix associacions, ciutadans concerts, la ciutat, etc. Per exemple: Mentre caminàvem per anar capa la Waldkindergarten educadores i infants un senyor que era professor jubilat que estava diversos matins al seu hort va convidar- nos diversos dies a fer observacions i escoltar explicacions d’arbres, plantes, animals, etc.

També una associació de músics va fer la donació d’instruments de metall vells a fi que els infants poguessin tocar-los i experimentar el so que produïen.

Fins i tot vaig tenir l’oportunitat de fer un bon concert amb aquests petits músics!

Descoberta de les possibilitats dels instruments.

Cada dia era únic i irrepetible. S’aprofitava els elements i les oportunitats que ens oferia l’ambient i l’espai natural on ens trobàvem.

Des del primer dia em vaig sentir molt ben acollida, tant per part de la nostra tutora de pràctiques, la Karin, com per les altres educadores: Conny,Christiana i Gabi. Totes elles estaven molt ben predisposades a què malgrat no tenir una bona base d’alemany, pogués entendre el més bé possible les situacions educatives que es produïen.

Malgrat les poques classes d’alemany la pràctica diària en contacte amb els infants va fer que tingués “petits professors exigents” que m’ajudaven a corregir la pronunciació i que m’exigien repetir la paraula fins que era entenedora per ells, això em va ajudar molt a ampliar el vocabulari i a fiançar petites frases mitjançant les quals ens comunicàvem, per exemple:

-“Was ist lost?, Wie bitte?, Was machst du?, Alles ist gut!, Guten Morguen! Bis Morguen!”…Que de manera automàtica em sortia correctament. Els estic molt agraïda! Em calia una mica de temps i paciència per aconseguir-ho!

A mesura que millorava la comprensió i expressió del meu alemany podia:

  • Interactuar d’una manera més adient amb els infants i les educadores.
  • Poder participar en totes les activitats: cantar cançons, fer jocs, etc.

Vaig observar que:

  • El clima i temps que faria aquell dia (pluja, sol, vent…), no li donaven una gran importància. S’aprofitava sempre el millor que podia oferir i anaven tots molt ben equipats per totes les possibilitats climatològiques. Per exemple: el buf podia ser un turbant per protegir-se del sol o per protegir-se del fred, etc. Això he trobat que és molt diferent d’aquí.
  • No hi ha un moment concret per aprendre sinó que tots els moments del dia són oportunitats que es presenten i es poden aprendre a través d’ells. Així per exemple tant es podia treballar conceptes de grandària, quantitat, vocabulari amb cargols que sortien després de la pluja com amb la petita recollida de petits materials naturals (pedres, pals, flors…) que agafaven pel camí els infants i eren del seu interès en aquell moment.
  • La flexibilitat per part de l’educadora, la creativitat i l’observació del medi són conceptes molt importants en aquesta metodologia.Ja cap al final de l’estada la millora de l’expressió en Alemany em va permetre dissenyar i posar en pràctica diverses activitats de manera autònoma. Karin em supervisava i em donava un cop de mà amb el llenguatge quan era oportú algun aclariment que jo no arribava a poder expressar.Va ser tot una aventura però al final va resultar molt interessant i estic contenta del resultat!Aquesta experiència la considero molt enriquidora tant en l’àmbit personal com per la vivència i l’aprenentatge professional que m’ha facilitat.

Sens dubte tornaria a repetir-la!

Un dels espais de joc de la Waldkindergarten.

Agraeixo de tot cor haver tingut aquesta oportunitat!


Text realitzat per Sofia Ma Engel Calavia de 2n TEI Lichtental, abril – maig 2018