El Club de lectura del Muntaner arrenca de nou aquest curs, i ho fa unint final i principi. Final, perquè la lectura escollida per a aquesta primera sessió ens parlava, precisament, del Finis Mundi; aquesta novel·la de Laura Gallego va ser l’escollida per iniciar les trobades d’aquest curs. I principi, perquè aquesta obra va ser la que vam llegir en la primera sessió del Club de lectura en un llunyà 10 de febrer de 2011. Han passat gairebé tretze anys, el món ha canviat molt, però una cosa segueix igual: el llibre i, al seu voltant, un aplec de lectores i lectors.
La sessió del passat dilluns 18 de desembre es va dur a terme a l’espai natural del club, la biblioteca del centre. A les quatre de la tarda, professorat i alumnat es van trobar per compartir l’experiència de llegir el mateix llibre. La trobada va arrencar amb una presentació de l’autora, on es va destacar la seva enorme popularitat −de fet, hi havia alumnes que ja havien llegir altres llibres de Laura Gallego− i com Finis Mundi era un llibre fonamental en la seva trajectòria; va ser el primer que va publicar, s’ha traduït a diverses llengües, se n’han fet prop de quaranta edicions i el va escriure només amb… vint-i-un anys!
Un primer lector va comentar que no era el tipus de llibre que llegia habitualment, però que li havia agradat la barreja de realisme i novel·la històrica amb l’element de la màgia, que al final esdevenia troncal. Una de les lectores va comentar que li havia interessat molt el protagonista de la novel·la, definit per les incerteses, el creixement progressiu al llarg de l’aventura i, finalment, el seu sacrifici. Va ser força compartida la valoració del desenllaç de la novel·la, que, més enllà de gustos, obria tot un discurs de caire ètic al voltant de la capacitat de l’ésser humà de fer el bé i el mal, i si pagava la pena lluitar per una humanitat que s’entossudeix a cometre errors i barbaritats, però que també és capaç de proeses i extraordinaris actes de generositat.
També van prendre la paraula les lectores que no havien gaudit del relat, que se’ls hi havia fet feixuc i poc interessant; van destacar que no havien connectat en cap moment amb el protagonista i que la successió d’aventures no les havia interessat. Van ser opinions benvingudes perquè el Club es nodreix, necessàriament, de la dissensió, de les opinions diverses i contràries.
Un dels professors va destacat l’estructura de l’obra, organitzada en tres grans blocs i sense divisió en capítols. D’aquests tres grans apartats, tant ell com la majoria dels presents van destacar que el primer era potser el més lent –cosa lògica, ja que es buscava presentar tot l’univers de ficció, els personatges i l’argument−, però que a partir d’un moment la narració es dinamitzava i, en arribar al final, era impossible deixar la lectura fins a saber el desenllaç.
En parlar del mil·lenarisme, és a dir, la creença en la fi del mon quan arribés l’any 1000 –moment en què es situa Finis Mundi−, els més veterans van recordar que, quan va arribar l’any 2000, i amb molta menys intensitat, van ser diversos els esdeveniments –l’anunci de l’efecte 2000, que havia de col·lapsar tots els sistemes informàtics, per exemple− que també semblaven augurar un daltabaix; per sort, cap dels nefastos auguris va succeir. Aquesta reflexió va dur a parlar de com, a final de mil·lenni, de segle, o d’any, hi ha com un repàs d’allò fet dins d’aquell període, i com
sovint s’estableixen propòsits de nova etapa. L’assumpte va donar lloc a un animat debat i intercanvi d’experiències personals.
Per acabar, es va proposar valorar la lectura d’1 fins a 10, amb la intenció de, a final de curs, poder tenir una mena de classificació que ens pogués orientar de cara a escollir noves lectures per al Club de cursos vinents; així es va fer, i tenint en compte que hi va haver un parell de notes molt baixes, al final la novel·la de Laura Gallego va obtenir un meritori 6,35.
Es va cloure la sessió repartint entre els assistents la nova lectura, la novel·la gràfica Maus, d’Art Spiegelman, un relat dur i rigorós d’un supervivent de l’Holocaust. Han passat tretze anys des que es va iniciar el Club amb Finis Mundi; i podem donar fe que el món segueix ben viu, tant com la passió per la lectura.