La vida és una lectura
El Club avança amb pas ferm, i ho fa amb uns participants fidels i actius que llegeixen les obres seleccionades, les comenten i les debaten. Aquest passat dijous 2 de març, a les quatre de la tarda i a la sempre acollidora biblioteca del centre, va tenir lloc la quarta trobada d’aquest curs, una reunió on vam comentar no una, sinó tres obres. Els lectors del Club tenen una voracitat lectora que sembla insaciable; tanta que, fins i tot –i així va passar en aquesta sessió−, quan un participant no pot assistir, envia un escrit amb totes les seves particulars reflexions i valoracions.
El volum escollit per a l’aplec del mes de març recollia tres obres breus del dramaturg Ignasi Garcia Barba; Mars de Gespa, La finestra i Sota terra, tres peces que, com el conjunt de l’obra teatral d’aquest escriptor, posen sobre la taula assumptes conflictius de la nostra societat tot incitant al lector –i a l’espectador− a reflexionar sobre les contradiccions particulars i col·lectives.
La lectura del teatre no és tasca senzilla, i aquesta va ser una reflexió compartida per molts dels assistents; de fet, un autor de teatre no escriu l’obra perquè la llegim, sinó perquè la veiem i escoltem en la representació. Per això, cal un esforç imaginatiu per projectar en la consciència la posada en escena que ha imaginat el dramaturg. Aquesta característica va ser evident en la lectura de Mars de gespa que, amb continuats salts temporals i amb la barreja d’un món oníric i un de real, esdevenia una lectura molt complexa que, en la representació, ben segur que seria molt més clara. Potser per això va despertar reaccions diverses, des de les més favorables a les més crítiques, tot i que tots els participants van comentar la connexió que aquesta peça tenia amb la que ens havia ocupat en la darrera sessió, la novel·la gràfica Arrugas. En ambdós casos, la vellesa i la soledat que sovint l’acompanya eren temes que ens connectaven d’una obra a l’altra, establint un lligam que enriquia les lectures particulars de cada obra.
La finestra, un intens monòleg per a actriu, va ser l’obra més valorada, i tots els assistents van expressar com havien quedat colpits per una història que mostrava temes que podem viure de prop com poden ser l’explotació laboral, la morbositat de la societat actual o el poder destructor dels diners. Però més enllà d’aquests temes, l’obra va encendre un apassionat debat entre els assistents al voltant de l’ètica que ha de guiar les nostres accions. Fins on estem disposats a acceptar una situació injusta? Quins són els límits que no estem disposats a traspassar? Entendre una acció immoral és, d’alguna manera, justificar-la. Alguns dels assistents van voler subratllar la força del desenllaç de
l’obra i com aquest es podia considerar un final obert, o si més no, ambigu. Molts dels lectors havien imaginat diverses maneres de concloure la narració, però el tancament que va proposar el dramaturg va esdevenir una veritable sorpresa.
La tercera obra, Sota terra, també va agradar, tot i que no tant com La finestra. Els lectors van valorar el recurs de la presència d’un fantasma com un element de gran força dramàtica i tots van coincidir a destacar que el final, que mostrava el triomf dels malfactors i la derrota d’aquells que lluitaven per una causa noble, havia esdevingut un cop emocional.
Una part de la tertúlia va fluir cap a la reflexió sobre la complexitat del llenguatge teatral fins que, en acabar una sessió intensa de reflexió i diàleg, on s’havien contrastat opinions contràries i on molts havíem descobert aspectes de l’obra –o possibles lectures− que ens havien passat inadvertides, una sorpresa va cloure la sessió: després de parlar de teatre, uns dels assistents va voler recitar alguns dels versos més cèlebres de la història del teatre universal, aquells que formula el príncep de Polònia, Segismundo, al final de la Jornada II de La vida es sueño, la immortal obra de Calderón de la Barca:
Yo sueño que estoy aquí,
destas prisiones cargado;
y soñé que en otro estado
más lisonjero me vi.
¿Qué es la vida? Un frenesí.
¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño;
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son.
Potser llegir és també una il·lusió, una ombra, una ficció; potser és un somni.
Però, això sí, un somni meravellós.