Petites joies
| Raymundi Lullii Opera ea quae ad adinventam ab ipso artem universalem |
| El llibre que avui us presentem és Raymundi Lullii Opera ea quae ad adinventam ab ipso artem universalem, un recull de 16 obres de caire filosòfic d’en Ramon Llull, i d’altres autors, escrit en llatí. El llibre, imprès a Estrasburg l’any 1651, de fet és una reimpressió de l’edició que va fer en Llàtzer Zetzner, l’any 1598.
Segons esmenta Albert Soler, del Centre de Documentació Ramon Llull, aquesta obra la va utilitzar Leibniz com un dels fonaments de la seva obra De arte combinatoria i hi ha constància que Newton en tenia un exemplar a la seva biblioteca.
Aquesta obra conté tres obres apòcrifes:
Tanmateix, hi trobem obres i comentaris dels següents autors: Giordano Bruno (1548-1600), Heinrich Cornelius Agrippa von Nettesheim (1486?-1535), i Valerius de Valeriis (de cronologia incerta). El llibre conté postil·les (observacions breus al marge o al peu de l’escrit, per fer-ne aclariments), gravats xilogràfics (estampacions fetes amb motlles de fusta) al llarg del text i figures desplegables.
Malgrat el pas dels anys, l’estat de conservació del llibre es pot considerar de molt acceptable, ja que, llevat del color enfosquit de les pàgines, que no impedeix la seva lectura, la coberta i l’enquadernació han arribat gairebé intactes. |
| Plantarum seu Stirpium historia |
| L’última troballa de la Biblioteca ha estat un tractat de botànica, publicat l’any 1576. Es tracta del llibre Plantarum seu Stirpium historia de Matthias de L’Obel, metge i botànic flamenc, que va viure entre els anys 1538 i 1616. El llibre que hem trobat és una obra important, tant des del punt de vista del text com per la gran quantitat de gravats, per a la història de la botànica i de la medicina natural. Indica els usos de les plantes per al tractament de diverses malalties i presenta els noms de les plantes en llatí, alemany, anglès, francès, flamenc, italià i espanyol.
Com a curiositat, el llibre que hi ha a la nostra biblioteca conté a la portada diverses anotacions escrites, molt possiblement dels seus antics propietaris. D’una banda, al peu de la portada es pot llegir “Ex libris Giorgii Pae[s]ú[s]”, és a dir, que formava part dels llibres d’un tal George Paesús (degut a la grafia emprada a l’època, no podem assegurar que el cognom sigui aquest. Així doncs, reproduïm entre claudàtors les grafies dubtoses). D’altra, al costat dret es pot llegir “Ex Bibliotheca Medica Magnam Theog […] […][…] Phil[osophia] et Medicina […] […] Physic Ordinary […] […] A[nnus] C[hristi] 1631” (reproduïm entre claudàtors les llacunes i el text abreujat).
Potser, però, el que resulta més interessant és que aquest llibre conté, a la guarda davantera, la signatura d’Alfred Déséglise, botànic francès el nom del qual, en l’actualitat, s’utilitza com a autoritat en la descripció i la classificació científica dels vegetals. El fet que a sota d’aquesta signatura aparegui la data 1855 i que a la part posterior de la coberta estigui escrit el preu que el llibre li va costar, semblen confirmar-nos que el llibre que tenim va ser propietat d’aquest gran botànic. |
