Vam arribar a Stuttgart molt nervioses; la família ens esperava a l’aeroport amb un cartell amb els nostres noms. Ens van portar a la casa, un edifici de 4 pisos amb un jardí molt gran. Vivíem en un poble que es diu Rohr. La família estava formada per en Holger i la Renate i la seva filla la Mathilde, una nena de 6 anys per la qual vam fer diversos cangurs. Amb ella vam jugar molt al drek sau, un joc de cartes alemany el propòsit del qual es embrutir els teus porcs. Esmorzàvem cada dia junts a les 7 del matí: formatges, melmelades, pa, salsa de tomata i parmesans…. ens va agradar molt aquesta salsa i em portat 8 pots per cada una.
El tercer dia ens van portar de turisme per Suttgart i ens van fer una visita guiada pels edificis més importants. Alguna tarda anàvem a Stuttgart de visita, trigàvem 15 minuts en tren. Vam visitar els museus, les esglésies, els parcs.
Al Kindergarten tothom ens va rebre molt bé. Els educadors i les famílies es mostraven molt agradables i ens van ajudar molt en la nostra adaptació. Els nens ens ajudaven a aprendre paraules mostrant-nos els objectes directament.
La metodologia educativa d’aquesta escola està basada en el joc lliure, els infants trien amb qui i on jugar, relacionant-se amb els seus companys i ideant les seves pròpies activitats i jocs. Això els porta a aprendre a expressar-se i explorar les diferents àrees naturals del entorn de forma lliure i autònoma. Fèiem servir el els materials oferts per la naturalesa. La naturalesa és l’aula i l’entorn d’aprenentatge dels infants. Es transmet molt de respecte per tots els éssers vius. Un matí, mentre anàvem cap a classe una educadora que portava el carro del material sense voler va xafar un cargol i tothom es va alarmar molt i van començar a lamentar-se pel cargol, a nosaltres ens va fer gràcia això ja que aquí ens els mengem.
Al començar el matí i al migdia cantàvem cançons. Si un dia plovia ens posàvem el xubasquero i els pantalons impermeables. Ens va cridar molt l’atenció el fet de que es potencia molt l’autonomia en situacions que podien comportar un cert risc. Per exemple, els ensenyaven a pelar pals amb navalles i escalaven arbres sense cap protecció. Això si, prèviament rebien unes indicacions precises de manera que no prenguessin mal. A les pràctiques que havíem fet abans de marxar interveníem molt, en canvi en aquesta escola hem après a respectar l’individualitat, la llibertat i a fomentar el joc simbòlic. Per últim, volem dir que ens ha estat molt útil viure l’experiència a l’Escola Waldkindergarten Stuttgart-Rohr per inspirar el nostre projecte d’intervenció el qual basem en aquesta filosofia.
Text realitzat per Laura Aorlas i Claudia Subirós. Figueres, 30 de maig de 20018