Primavera lectora
Plou i fa sol en aquesta primavera de 2024, afortunadament passada per aigua. Alguns assistents del club van arribar remullats a la sessió del passat 23 de maig, però tots vam sortir il·luminats per un sol esplendent; era la darrera trobada d’enguany i el temps, variable, divers, contradictori i fascinant, va esdevenir una veritable metàfora de les diferents lectures que ens van acompanyar, de tota mena i condició.
A les quatre de la tarda, els impenitents lectors del Club vam arribar a la biblioteca del centre, cada un amb un llibre sota el braç, cap d’ells igual; en la darrera trobada havíem regalat un títol diferent a cada un dels participants amb l’única condició que se’l llegissin i el comentessin avui. No era, doncs, una reunió convencional, on tots parlaríem del mateix llibre, sinó que compartiríem les impressions al voltant de lectures diferents esdevenint, d’alguna manera, prescriptors per a tots els assistents.
El primer llibre comentat va ser El viatge meravellós de Nils Holgersson, de Selma Lagerlöf; el lector −un vell professor− va explicar com, quan tenia vint anys, i en companyia del seu germà petit, havia seguit una sèrie de dibuixos animats japonesos que adaptava la novel·la; ara, molts decennis després, havia trobat el llibre i havia decidit endinsar-se en aquesta lectura pendent. Retornar al món fantàstic de Lagerlöf on l’autora imaginava el viatge aeri d’un nen amb uns ànecs, tot recorrent les terres de Suècia, va ser una molt grata experiència.
Gabriel García Márquez i Crónica de una muerte anunciada va ser la segona proposta; la jove lectora va voler destacar el mèrit d’una obra que ens desvetlla el desenllaç des del títol, però que ens manté lligats a una lectura apassionant on l’atzar, la mala sort, potser la infàmia i qui sap si el destí posen fi a la vida de Santiago Nasar, el protagonista.
Marianela, de Benito Pérez Galdós, va irrompre a la reunió amb la seva presència melodramàtica i tràgica; la història de la noia contrafeta i lletja que s’enamora d’un noi cec, que també l’estima, i les terribles conseqüències que provocarà el seu guariment va commoure al públic de l’època; Oscar Wilde, entre molts altres, admirava a Galdós per aquesta obra, i així li va confessar un dia a París. Però també la lectora del Club, ja al segle XXI va quedar commoguda per aquesta crua narració que mostra el xoc entre les fantasies i la realitat.
El llibre de relats d’autoajuda Maravillosamente imperfecto, del psicòleg italià Walter Risso, també va ser present a la conversa, i d’ell es va destacar la capacitat de donar consells −de força sentit comú− a través de contes que, ben escrits, creaven situacions d’on podíem extreure un ensenyament. Però un llibre d’actualitat com l’esmentat conviu al Club amb clàssics com Ullal blanc, la vibrant narració aventurera de Jack London −de la que també es poden extreure lliçons de vida− o un referent de la literatura del segle XX com ha estat L’estranger, d’Albert Camus, un text que inicialment va desorientar la lectora que s’hi va apropar, però que després la va captivar.
La novel·la romàntica també tenia el seu lloc, i va fer acte de presència a través de la novel·la Antes de diciembre, un llibre que va néixer a la plataforma Whattpad i que ha estat un èxit internacional, esdevenint el primer volum d’una trilogia definida com una apassionant i addictiva història d’amor.
Per cloure aquest doll de lectura es va comentar Cendres a la piscina de la Laura Gost, el darrer premi Maria Àngels Anglada, un guardó que concedeix el nostre institut a la millor obra publicada el darrer any; d’ella es va destacar el seu to àcid, la figura del protagonista, el patriarca Sebastià, i com de propera se sentia la història; tot i que ambientada a la Mallorca del boom turístic dels anys seixanta, els personatges i les situacions ens eren molt familiars als que vam viure aquesta transformació a les terres de l’Empordà.
Plou i fa sol, i no sabem si les bruixes es pentinen, però sí que tenim la certesa que tots els membres del Club llegim amb passió; tanta, que fins i tot una participant ens va preguntar si el pròxim curs, quan ella ja haurà acabat els estudis al centre, podrà seguir venint a les trobades. I és clar que sí!
