El retorn del Club
A causa de la pandèmia, el Club de lectura va aturar el seu camí. Després de deu anys de trajectòria ininterrompuda i de més de setanta sessions en les que havien participat dotzenes de lectors, va ser impossible continuar. Primer amb el tancament del centre, després amb els grups bombolla i més endavant amb les restriccions sanitàries, no va ser possible continuar amb aquestes trobades presencials on es reunien alumnes de diversos nivells educatius per compartir la passió lectora. Enguany, però, i ja sense restriccions, calia plantejar-se la pregunta: tornarà el Club? Reprendrem una dinàmica que va funcionar en temps prepandèmics? La resposta la trobareu en aquesta crònica. I fem un espòiler: sí, el Club ha tornat!
El passat dijous 3 de novembre, a la Biblioteca del Ramon Muntaner, el Club de lectura va dur a terme la primera sessió del curs 2022-2023. Amb la presència d’una quinzena d’alumnes i de tres professors, es va donar inici a una activitat que té com a objectiu compartir una vivència nascuda d’unes pàgines; no hi ha notes ni avaluacions, només ganes de llegir i de posar en comú l’experiència.
En un primer moment van prendre la paraula els professors, que van voler explicar breument la història del Club i els objectius de l’activitat. En aquest sentit, la professora Mercè Martí, una de les impulsores del projecte en l’etapa anterior, va voler explicar que tot va sorgir fa més de deu anys a partir de l’experiència que havia viscut com a membre d’un Club de lectura a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres; “per què no importar aquesta idea a l’institut?”, va ser la seva pensada, i així va sorgir el nostre Club en el qual, es va voler recordar, han participat no només altres professors del centre sinó també professores jubilades que venien a gaudir i participar de l’activitat; i a més, també, un bon nombre d’escriptors i escriptores que van venir a compartir amb els participants la seva tasca creadora.
El professor Casals, recentment incorporat al centre, però que també ha conduit altres Clubs de lectura, va voler explicar les virtuts de la literatura i va voler subratllar el mèrit que suposa decidir venir a una activitat com aquesta. Ho va formular amb una frase contundent que evocava paraules del malaurat Vicenç Pagès, brillant escriptor i exalumne del centre: “Si veniu al Club és que sou de la Resistència”. D’aquesta manera subratllava que tots els integrants formen part d’un grup que ha decidit plantar cara a determinades dinàmiques actuals i apostar per la lectura com una activitat personal.
A continuació, els alumnes es van presentar als companys i van explicar per què s’havien apuntat al Club; i no només això, sinó que molts d’ells van regalar als assistents una frase que definia què era per a ells la literatura. Cada una de les reflexions va generar un interessant debat sobre què suposa llegir, per què ho fem, per què de vegades rellegim, amb quina motivació ens apropem a un llibre, què esperem trobar en ell, que ens queda d’una lectura quan hem acabat… Va ser una pluja serena de reflexions i intervencions, un estol de anècdotes personals que van permetre crear un clima cordial al voltant del llibre; no hi havia dubte, l’esperit del Club havia renascut.
Tot seguit es va presentar el calendari de les sessions d’enguany –sempre ens trobarem el primer dijous de cada més, a les quatre de la tarda– i el programa de lectures que està previst dur a terme. En la selecció plantejada, com era propi del Club, hi ha una mica de tot. Novel·la juvenil, novel·la adulta, novel·la d’aventures, novel·la gràfica, relats, poesia i fins i tot teatre. Un programa intens que començarà a rodar compartint un llibre d’Àngel Burgas, L’edat del despertar, un relat de creixement de l’autor figuerenc que, de manera divertida però alhora profunda, ens fa reflexionar sobre els canvis que comporta créixer i viure.
Per acabar la sessió es va proposar crear una petita tradició; sempre cloure-la amb la lectura d’un poema. Una idea de la bibliotecària Magda Bosch que li hem manllevat; per això existeixen les bones idees, per compartir-les. Va ser l’alumne Davor Ibáñez qui va cloure la sessió amb uns versos de Josep Piera, versos intensos que intenten, i aconsegueixen quelcom que sembla impossible: definir la poesia.
La poesia
No són veus celestials, que de lluny
endins ens parlen. Són veus estimades.
Veus de dins, veus distants, veus que diuen
un camí que ningú no sap on va.
Hi ha veus que són fanals en un carreró fosc;
com n’hi ha que són remors de llunyanies.
Hi ha veus que ens han fet ser de mots.
Veus callades, veus absents, veus silencis…
La poesia són veus convertides en sons
que diuen d’on venim, on anem, i qui som.
Els participants del Club voldrem llegir i compartir aquesta experiència; i potser sabrem, una mica més, d’on venim, on anem, i qui som.