“L’ humor té límits?”. Durant tres dies l’equip de debat de l’IES Ramon Muntaner, format per en Marc Jodar, la Txell Garcia, en Guillem Llobet, en Pep Salleras i l’Anna Batlle, ha fet front a la pregunta proposada per la Lliga de Debat de la Xarxa Vives contra 14 equips procedents de diferents instituts d’arreu dels Països Catalans amb encert, coratge i creativitat, aconseguint el Tercer lloc i el reconeixement de tots els participants aplegats.
22 de març
Debat final Universitat de Girona – Fase local 2018 de la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat
La Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx, València, ha acollit aquests dies, del 11 d’Abril al 13 d’Abril, la 5º Edició de la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat –la competició d’oratòria més important del sud d’Europa. Enguany hi han participat uns 500 estudiants, 135 instituts, de València, Catalunya i Andorra.
Després de guanyar el passat 2 de Març la Lliga Local organitzada per la Universitat de Girona (UdG), l’equip de l’IES Ramon Muntaner s’havia preparat amb il·lusió, entusiasme i el delit de deixar petja davant els 14 millors equips de debat dels Països Catalans. El viatge amb tren des de Figueres a Elx fou llarg, però permeteren a l’equip preparar-se per la competició que se’ls hi presentava; vídeos de debats d’equips rivals, reflexions sobre el tema a debatre, repàs de les presentacions, anàlisi de conceptes, foren algunes de les activitats que ompliren les 9 hores de trajecte.
La competició consistia en una lligueta inicial de dos grans grups, amb set equips cadascun. Els dos millors equips de cada grup passaven a les semifinals del divendres 13 d’Abril. La lligueta obligava a quatre debats: un el dia 11 i tres el dia 12 d’Abril. En els dos primers debats l’equip del Ramon Muntaner hagué de defensar la tesis, “l’humor no té límits”, mentre en els dos darrers defensà que “l’humor sí en té”. I malgrat perdre el segon debat de forma ajustada i polèmica, l’equip fou capaç de sobreposar-se amb decisió i empenta, guanyant clarament els dos últims debats de la lligueta –alegre es plantava a la final com a segon de sèrie.
11 d’abril
Fundació Ribera (UMH) – Ramon Muntaner (UdG)
Aquesta primera fase fou dura, però enriquidora i fascinant. L’equip es veié obligat a replantejar les seves postures, a perfeccionar les seves presentacions, a polir els seus arguments, a buscar noves evidències i refutacions, de vegades a contrarellotge de vegades a despit de l’esgotament que sorgia després dels debats per la tensió viscuda. Tot succeïa de forma ràpida i trepidant; els resultats dels equips que anaven competint espurnejaven frenèticament en un gran marcador electrònic i els participants s’hi congregaven abatuts per l’esperança, els nervis i la inquietud. Al final, el marcador esbandí dubtes: el Ramon Muntaner havia quedat segon de grup i passava a semifinals.
12 d’abril
Benigasló (UJI) – Ramon Muntaner (UdG)
Ramon Muntaner (UdG) – El Carme (UdL)
Ramon Muntaner (UdG) – Montjuïc (UB)
Amb il·lusió per la possibilitat de guanyar la Lliga de Debat, però content de gaudir aquelles semifinals com un regal i un orgull, l’equip s’havia d’enfrontar a l’Institut Ginebró, representant de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona. Parlem, de llarg, del millor equip de debat durant la primera fase; amb una presentació intel·ligent, unes tesis sòlides i brillants, i una excel·lent flexibilitat augmentativa havia destacat en punts i victòries de la resta. Conscient del gran rival que tenia davant el Ramon Muntaner restà la nit anterior a les semifinals fins altes hores de la nit repassant i perfeccionant les seves presentacions, mentre a primera hora del matí buscava incorporar nous arguments i refutacions al seus discursos. Sí, el divendres 13 d’Abril ja havia arribat i el Ramon Muntaner es mentalitzava per competir.
A les 11 del matí, l’equip es trobava a l’aula 2 de l’edifici de debats preparat per començar les semifinals. Per sorteig defensà la tesis, “l’humor no té límits”. Una presentació superba de l’Anna Batlle engegava el debat contra l’equip del Ginebró, i uns 35 minuts més tard una conclusió brillant de la Txell Garcia el donava per acabat, mentre els aplaudiments ensorraren la sala. Fou un debat magnífic, digne de les semifinals d’un dels campionats d’oratòria més importants d’Europa; i possiblement recordat per molts dels assistents per la genial refutació llençada per en Pep Salleras quan amb un “random” i lacònic, “avui fa sol?”, posava de manifest la inconsistència i fragilitat del plantejament assumit des d’un bon començament pels representants de la UPF; un imponent plantejament que havia mòlt a tots els contrincants que s’havien trobat fins llavors.
13 d’abril
Ginebró (UPF) – Ramon Muntaner (UdG)
Malgrat l’esplèndida participació de l’equip del Ramon Muntaner el jurat decidí, per unes poques dècimes de diferència, concedir la gràcia de passar a la final a l’equip del Ginebró. Ara bé, també és cert que el jurat atorgà la segona màxima puntuació de la competició a l’equip del Ramon Muntaner; senyal de l’excel·lència demostrada en aquella semifinal. Per aquesta raó, el Ramon Muntaner s’erigí finalment com el Tercer millor equip de debat dels Països Catalans.
Un cop recollit el premi al Tercer millor equip de la 5º edició de la lliga de Debats de la Xarxa Vives, l’equip tornava cap a casa el mateix divendres a la tarda, conscient que si bé la sort, els detalls i certes arbitrarietats solen acabar per fer decantar la balança en molts esdeveniments humans, no és menys cert que només a través del treball i el talent, la il·lusió i la voluntat un és capaç d’elevar-se fins on només l’atzar de les circumstàncies el pot tombar.
Text escrit per Anna Batlle, en nom de l’Equip de debat de Batxillerat, format per Txell Garcia, Marc Jodar, Josep M. Salleras i Guillem Llobet. Capità: Robert Duran.