Temps de lectures
El mes de maig és el mes de les flors, de les Festes de la Santa Creu, de les primeres calors i de les darreres pluges, el més on s’albira el final de curs i on l’estiu ja es percep a l’horitzó; també, tradicionalment, és el mes en què fem la darrera sessió del Club de Lectura. I així ha estat enguany; el passat dia 15 de maig, a la nostra biblioteca, vam dur a terme l’última trobada amb una nodrida presència d’alumnes i amb un munt de llibres al cim de la taula.
Per a aquesta clausura de l’activitat havíem escollit no una lectura, com fem habitualment, sinó tres; si tancàvem el curs, ho volíem fer per la porta gran. I a més, no eren novel·les o contes −les lectures més habituals que proposem− sinó dues obres de teatre i una antologia poètica. Sí, volíem que aquesta darrera sessió del curs fos realment especial.
La primera obra seleccionada va ser La casa de Bernarda Alba, una de les grans peces teatrals de Federico García Lorca. La vam escollir, a part de pels seus mèrits extraordinaris, per, d’una manera modesta, sumar-nos a les commemoracions que s’han organitzat a Figueres per recordar el centenari de la primera visita del poeta granadí a la nostra ciutat. L’obra va agradar molt a les lectores i lectors, que van destacar la capacitat de l’autor per crear una atmosfera asfixiant i densa, el terrible personatge que és la Bernarda Alba, matriarca cruel i tirànica, i la passió de viure que senten les filles i que es veuen obligades a reprimir. Gràcies a la intervenció d’una de les participants vam saber que, fa uns anys, el 2012, el gran èxit de la televisió al Marroc va ser la sèrie Lalla Bnat Mennana (Les filles de Donya Mennana), una adaptació en trenta capítols de l’obra de Lorca; ell la va escriure l’any 1936 i mai no la va veure representada, ja que va ser assassinat aquell mateix any, però el seu text, escrit fa prop de noranta anys, segueix sent universal.
Potser per contrastar aquesta tragèdia, la segona lectura va ser Tres sombreros de copa, de Miguel Mihura, escrita l’any 1932 i veritable obra mestra de l’humor absurd. Els assistents van destacar que havia suposat una experiència molt divertida, que havien rigut de valent en molts moments, però que, sota les rialles, l’obra tenia un rerefons amarg i trist, sobretot en el desenllaç. Va ser una sort comptar amb la presència d’unes lectores que, feia molt pocs dies, havien participat en la Mostra de teatre de Blanes i que havien pogut assistir a una posada en escena de l’obra de Mihura; van explicar i valorar com a molt encertada la representació que van veure i, especialment, l’oportunitat de comparar-la amb la lectura del text. En aquest sentit, es va recordar que llegir teatre sempre és una experiència incompleta i que, en la mesura del possible i si tenim l’oportunitat, cal assistir a les posades en escena de les obres que hem llegit, ja que l’autor les va escriure per veure-les i escoltar-les a la platea d’un teatre.
La tercera lectura era una antologia poètica de la literatura castellana, una vella i venerable selecció feta pel professor José Manuel Blecua; es tractava d’un volum dels anys seixanta que recollia una selecció literària des de l’edat mitjana fins al segle XX. El que més sorprengué els assistents va ser el fet que hi havia escasses dones seleccionades, poc més d’un parell, aspecte aquest que ens va permetre recordar el biaix masclista que té sovint la història de la literatura, que només recorda noms d’homes malgrat que moltes van ser les poetes que, ja en els seus temps, eren admirades i llegides. Aquesta reflexió va encadenar la lectura de versos de Jorge Manrique, José Cadalso i d’una selecció de jarchas, la primera manifestació literària europea conservada que ens parlava, com ara i sempre ha fet la poesia, d’amor i de nostàlgies.
Per cloure la sessió, algunes de les assistents van dur llibres que volien recomanar als altres membres i així vam escoltar lloances de Powerless, 30 sunsets para enamorar o El senyor dels lladres, propostes que van ser escoltades i anotades.
I ara que arriba ben aviat l’estiu, l’època daurada de la lectura, tenim la certesa que molts dels integrants del Club de Lectura ens trobarem amb una llarga llista de propostes pendents i una mica més de temps. Tant de bo l’aprofitem!
