Vayredejant
Enguany se celebra l’Any Montserrat Vayreda, un esdeveniment que commemora el naixement de la poetessa empordanesa i vol reivindicar i projectar la seva obra literària. En aquest context, ens va semblar molt adient proposar com a lectura del Club un dels seus llibres més populars, Amb el sol a la mà, un poemari adreçat als nens que prenia com a nucli poètic les bestioles i animals que ens acompanyen en els nostres passejos per l’horta, els jardins o els caminois.
Llibre per a infants? Aquesta pregunta ens la vam formular de manera repetida tots els presents i, si alguna cosa va quedar clara a la sessió del Club de lectura del dia 18 d’abril, és que ens trobem davant d’un gran llibre de poesia… per a tots els públics, molt més enllà de les etiquetes. Un llibre ric, complex i, tan bo, que també pot esdevenir una deliciosa experiència per a la mainada.
La trobada poètica va començar amb l’exposició de cada un dels participants de la valoració que en feien del recull de versos; molts dels assistents van voler destacar el poema que més els havia agradat -el dedicat a les abelles, el que parla dels cargols, aquell que se centra en el pregadéu, el que descriu la pacient tortuga, l’altre que ens descobreix el desagradable gripau …-, però sempre subratllant dos aspectes de manera recurrent; per una banda, la riquesa lèxica de tots els poemes, un veritable doll de lèxic acurat, nostrat i, amb freqüència, oblidat. Per l’altra, la capacitat que tenien tots els poemes per transportar-nos al món de la infància, per recuperar experiències de quan érem nens i compartíem territori amb tot el bestiari que recull la poeta. En aquest sentit, els assistents van coincidir a dir que sí, que potser és un llibre per a infants, però en un sentit molt més ampli del que podria semblar; és un llibre adreçat a les nenes i nens d’avui en dia, però també dirigit a l’infant que roman en el nostre interior i que és desvetllat pels versos de la Vayreda.
Va ser molt comentada la tendresa emocional que recorre tots els versos i com l’autora havia sabut capturar els batecs de l’ambient rural, la seva quotidianitat, els seus cicles naturals, la constel·lació d’estímuls que hi conflueixen, la riquesa botànica i zoològica que sovint oblidem. Es va recordar que Montserrat Vayreda provenia d’una família de llarga tradició cultural i científica, on parents directes seus havien estat pintors, escriptors i científics de renom; aquest entorn familiar privilegiat va esdevenir, tant per a ella com per a la seva germana, la novel·lista Maria Àngels Vayreda, el terreny adobat perquè pogués fructificar tot el seu talent.
Abans havíem definit la sessió com una trobada poètica, i certament ho va ser amb totes els ets i uts perquè, després de comentar Amb el sol a la mà, tots els assistents van llegir el poema que havien escrit sobre un animal, tot inspirats pels versos de la Vayreda. La rècula d’animals que van començar a caminar entre versos va ser notable: gats, cignes, polls, papallones, coloms, peresosos, aranyes… Cada un dels membres del Club mostrava el seu exercici de creació i el cert és que el nivell de les composicions va ser més que notable; va destacar l’esforç de versificació i rima i la recerca de recursos expressius per part de tots els que, per un moment, vam esdevenir poetes.
La sessió es va cloure d’una manera especial; amb un munt de recomanacions de molts dels assistents, que van portar els llibres que més els havien marcat i que volien compartir amb els seus companys. I encara una sorpresa afegida: els professors, i de cara a la sessió vinent, van voler obsequiar tots els membres del Club amb un llibre diferent per a cada un d’ells. Això sí, amb dues úniques condicions: que el volum passés a formar part de la seva biblioteca particular i que el comentessin a la pròxima reunió del Club, que s’esdevindrà al maig i ja serà la darrera de l’any.
Tothom va acceptar les condicions i així es va cloure la reunió. Amb molt bones lectures per endavant i amb el ressò dels versos de la Montserrat Vayreda, la poetessa de l’Empordà.