Dues practicants d’Espanya treballen actualment a la llar d’infants forestal d’Oberbeuern
No tenen temps per a la nostàlgia a Baden-Baden. Sofia Hualde i Raquel Torres han passat dos mesos com a part del seu programa de formació al grup forestal de l’escola bressol Sankt Franziskus d’Oberbeuern. La seva estada va ser possible gràcies a una col·laboració des de fa set anys amb el centre especialitzat Ramon Muntaner a Figueres, dins del programa Erasmus, que recolza els joves en pràctiques a l’estranger.
La seva imminent partida divendres les fa emocionar i cauen algunes llàgrimes, doncs es senten molt acollides i còmodes aquí. La directora Karin Oesterle, juntament amb Gabi Benz, Christiana Schuhmacher i Cornelia Frei, lidera el Waldkindergarten amb el concepte d’estar sempre a l’aire lliure, tot l’any i amb qualsevol clima, excepte calamarsa.
Per a les dues educadores infantils en pràctiques, la idea d’una guarderia forestal no és gaire present a Catalunya, on només n’hi ha una. Volien conèixer el concepte educatiu de l’escola bressol forestal, i la seva introducció lúdica a la natura, la interacció respectuosa entre ells i amb la flora i fauna, els fascina. Les joves espanyoles estan impressionades per la llibertat viscuda sense fronteres, en comparació de les escoles bressol a Espanya. Percebre la natura amb tots els sentits, sentir el cos intensament a l’aire lliure en qualsevol clima, és fascinant per a elles.
Aquesta introducció lúdica a la natura, la interacció respectuosa entre ells, però també amb la flora i i la fauna, les fascina i això és el que volen fer al seu país d’origen després de completar la formació. “Només protegiràs el que aprenguis a estimar”, diu Christiana Schuhmacher. Les dues espanyoles van quedar completament perplexes davant la llibertat sense fronteres que viuen els nens. “On és la tanca?” va ser una de les seves primeres preguntes. Amb gran sorpresa es van adonar que els nens del bosc no vivien en un recinte de jocs, sinó que es movien lliurement a la natura, però sempre amb l’enfocament mindfulness a la natura.
La Sofia i la Raquel estan especialment impressionades pel concepte local d’unió, on els nens grans tenen cura dels més petits de forma natural. Els nens els van donar una benvinguda calorosa després de la seva curiosa visita inicial.
“Els petits les adoren”, riu Gabi Benz. Totes dues s’havien preparat bé, memoritzant frases senzilles com “Puc ajudar-te?” o “Juguem a alguna cosa?”. Mentrestant, han après alemany tan bé que ho entenen gairebé tot.
Han estat vivint amb la Karin Oesterle i se’ls il·luminen els ulls quan expliquen moltes activitats. Excursions a les cascades del Rin, al llac Constança, a la Selva Negra, New Pop, festival de teatre, senderisme, escalada, no hi havia temps per a la nostàlgia. “A casa ja dormirem cinc dies”, fan broma, malgrat el dolor del comiat.
