Club de lectura. Crònica: bons amics

Bons amics
L’any ha arrencat amb una nova sessió del Club de lectura; és a dir, de la millor manera. El passat dia 12 de gener, a les quatre de la tarda i a la biblioteca del centre va tenir lloc la trobada mensual on un seguit de lectores i lectors compartim opinions, reflexions i valoracions al voltant d’un llibre llegit per tots. És un espai de confluència, de llibertat, d’expressió i de creativitat; és un Club de lectura.
Al llarg de les setmanes anteriors, els assistents havien tingut l’oportunitat de llegir L’edat del despertar, una de les novel·les juvenils escrites per l’escriptor figuerenc Àngel Burgas. Un autor conegut per molts dels assistents, ja que altres títols seus –El club de la cistella, Noel et busca, per exemple− havien estat llegits per uns quants dels alumnes.
Un dels joves participants va presentar l’autor, i tot seguit, van començar a fluir les opinions, que van ser diverses i, a vegades, oposades. Algunes de les membres del club, estudiants de batxillerat, el van trobar un llibre massa juvenil, allunyat dels seus
interessos actuals. De fet, la novel·la, ambientada en un centre educatiu de secundària i al primer curs de l’ESO, va semblar a molts dels presents una lectura adequada per als darrers anys de primària o primers de secundària, però no per a uns lectors més madurs; com va indicar un dels professors presents, si ets lector d’una novel·la com, per exemple, After, un llibre com L’edat del despertar no et pot interessar.
Per altra banda, però, hi va haver lectors –joves i adults− que van exposar com l’obra els havia agradat; alguns, pel seu ritme i vivacitat, o pel seu estil fresc, i d’altres perquè s’havien submergit en l’ambient adolescent que retrata el llibre i s’havien deixat
endur per una atmosfera que evoquen en el record i que ara, amb la lectura, va tornar a emergir.
Va ser molt interessant un aspecte que va destacar una lectora, i era la caducitat del llenguatge juvenil; el llibre, escrit el 2012, oferia uns diàlegs àgils perquè emprava argot propi dels joves; ara bé, deu anys després, expressions com flipar en colors estan
ja en desús. A partir d’aquell moment els professors van demanar a l’alumnat algunes paraules i expressions actuals i així van poder descobrir lache –vergonya aliena−, fer cringe –esgarrifar− o una expressió que expressa estupefacció i alegria –que bendisión, que s’ha de dir amb pronúncia sud-americana−. Realment, la llengua és quelcom viu i canviant!
La conversa es va animar i va dur a parlar d’aspectes tangencials, però importants al voltant del llibre; així, tothom va coincidir en el fet que el títol escollit per Burgas els semblava molt bo, però va haver-hi un consens similar per afirmar que la coberta no els havia agradat; aquest aspecte va generar un interessant debat al voltant de com ha de ser una coberta per seduir a un futur lector, i com és d’important aquest aspecte visual a l’hora d’escollir un llibre.
Aquestes interessants reflexions que van anar sorgint van donar peu a presentar la lectura següent, Arrugas, de Paco Roca. La professora Mercè Martí va explicar com els diversos exemplars que es van repartir s’havien comprat amb els diners del Premi
Inclusió del Consell Comarcal de l’Alt Empordà 2018, amb què va ser guardonat un projecte del nostre institut, Música per recordar; aquesta era una iniciativa que posava en contacte alumnes del centre amb malalts d’Alzheimer. El llibre de Paco Roca,
precisament, tracta aquesta malaltia, i es va considerar que era una lectura adient per als alumnes que, aquell any i en altres de posteriors, participessin en projectes d’aquesta mena. Però no només això, sinó que era una obra sensible i profunda que podia
interessar a qualsevol lector.
Per cloure l’acte, i connectant amb la lectura d’Arrugas, es va llegir un bell poema de la poetessa empordanesa Montserrat Vayreda on parla, precisament, de la vellesa i de les arrugues, inexorables companyes de la vida i del pas del temps.
Comença el poema: Els anys i jo soms bons amics…
Molts dels integrants del Club diríem, parafrasejant la poetessa: Els llibres i jo soms bons amics…