Dimarts passat 10 alumnes de l’assignatura de Literatura catalana de 2BAT i els professors Marta Planas i Daniel Genís, vcan participar en la sortida a l’ermita de Santa Caterina del Montgrí, on l’autora Víctor Català – Caterina Albert es va inspirar per a situar la seva novel·la Solitud, que hem llegit recentment.
A continuació els alumnes, dividits en grups, han confeccionat un petit relat personal seguint l’estructura de la novel·la amb l’experiència d’aquell dia:
La pujada
En arribar al peu de la muntanya, vam adonar-nos que si bé hi havia paral·lelismes raonables entre l’obra i la realitat, Víctor Català havia fet un gran exercici d’exageració, tant pel que fa a la muntanya (ens n’esperàvem una de monumental) com a la durada de la ruta: els “cinc quartassos” que van caminar la Mila i en Matias es van reduir a mitja horeta caminant. A més, bona part de l’itinerari era marcadament pla i lleuger.
Tot i així, és cert que a meitat del trajecte el camí es fa més difícil a causa dels pendents pronunciats i els roquissos punxaguts. De manera molt hàbil, l’escriptora els va saber relacionar amb el repentí canvi d’estat d’ànim de la Mila mitjançant una fal·làcia patètica.
A mesura que anàvem ascendint, però, les vistes compensaven el cansament: vam quedar ullpreses com la Mila del ventall de tons i colors que oferia el paisatge, i que la tramuntana encara feia més bells.
© Anna Batlle i Txell García
La Creu
El llibre narra la història de la Creu de Santa Caterina. Fa entre cinc i sis segles la pesta va matar a la meitat de la població de la vila de Murons. Aleshores, tots els supervivents van plantar una creu al Cimalt per donar les gràcies a Déu per haver-los salvat.
Un dia, un home va creure que faltava col·locar el Sant Crist: es va enfilar a la Creu i el va penjar del travesser. Tan bon punt el va posar, va caure un llampec i va desaparèixer tan la Creu com l’home.
Nosaltres quan vam arribar al lloc, al contrari que la Mila i en Matias, vam veure la Creu. Està situada al coll de la muntanya del Castell del Montgrí i al mig del camí que va des del poble fins a l’ermita de Santa Caterina. Ja sabíem que la Creu hi era ja que la història que en Matias li explica a la Milà no és molt creïble, però ens l’esperàvem una mica més alta.
© Marc Pérez i Younes Tadloui
L’ermita: exterior
L’exterior de l’ermita de Santa Caterina, ubicada al Montgrí, es caracteritza per estar rodejada per una gran extensió de vegetació de tot tipus com, per exemple, diferents arbres, plantes, roques… Fet que es dóna gràcies a estar situada al mig de la muntanya, tal i com també descriu la novel·la.
A més, pel que fa a la façana posterior de l’edifici, ens trobem amb una construcció llisa i ample, feta actualment de formigó gris, on s’hi poden distingir un seguit de finestres, un balcó i una porta de fusta que dóna lloc a la capella. També es pot apreciar una creu a la punta superior central i un campanar al costat dret de la construcció. Aquesta part va acompanyada d’una plaça de gran extensió i amb el paviment fet de terra natural on hi ha un parell o tres d’arbres.
Per altra banda, cal fer referència a la façana principal, on s’hi pot trobar l’entrada a l’ermita, la qual dóna lloc a un pati amb una escala que serveix per pujar a la part superior de l’edifici i amb un pou al costat.
Respecte la novel·la, hem pogut observar que la descripció que Víctor Català fa sobre l’exterior de l’ermita s’adiu, no en el seu total però, gairebé, a la realitat, ja que ladescripcióquel’autorafaaSolitudestractad’unarealitatdeformada,fetquepot ser donat perquè l’autora només va estar una vegada a l’ermita.
Pel que fa a l’excursió, ens ha semblat una sortida molt interessant on nosaltres mateixos hem pogut contemplar les descripcions que va fer Víctor Català sobre el lloc visitat.
© Sara López i Arnau Pol
L’ermita: interior
La novel·la Solitud de Víctor Català tracta el conflicte d’una noia jove i insegura que ha d’enfrontar-se al seu entorn per tal de superar els seus pròpis pors. Aquesta obra modernista, com la majoria de les que sorgeixen al llarg d’aquest període, acaba simbolitzant el conflicte entre l’individu i el seu entorn. L’entorn principal de Solitud, és la muntanya i la ermita de Sant Ponç, la qual, en base diferents referències que en fa la autora, deduïm que es basa en la ermita del Montgrí, Santa Caterina; el camí de pujada cap a l’ermita, l’entrada d’aquesta, l’interior i el mateix vall on es centra la trama, són propis de tal lloc. Un cop llegit el llibre, hem anat a visitar l’ermita, per viure i visualitzar el que la Mila descrivia del seu entorn. Ens hem volgut centrar en el interior de la ermita, ja que és on la protagonista hi passa la gran part del temps, ja sigui netejant-la, cuinant o visitant la capella que aquesta incorpora.
Als inicis del llibre, quan en Matias i la Mila arriben a l’esperada ermita, els rep un pastor, el qual presentarà la nova llar a la protagonista. Al llarg d’aquesta visita guiada en mans d’en Gaietà, se’ns mostra en primer pla, una gran sala principal, ampla i allargada, que al seus cantons hi té diferents compartiments. El primer que se’ns descriu, és la cuina; amb les seves finestres, els seus colors apagats, i sobre tot, l’aigüera. També, se’ns comenta l’existència d’una sala-menjador, bastant grossa i amb una gran taula, a més a més, de tres habitacions més, que exercien la funció de dormitoris. Tots aquests elements els hem pogut percebre al llarg de la visita a l’ermita, i ens ha sorprès la interpretació que n’havíem fet de la cuina i el dormitori, els quals resultaven ser gairebé idèntics a la descripció que se’ns donava. Vam poder captar, també, quina era la habitació en la que la autora es basava per situar-hi el dormitori de la Mila; ampli, amb una finestra que aporta llum a la sala.
Seguidament, també se’ns presenta la capella, la qual juga un paper molt important a la novel·la. Segons la Mila, era un lloc fosc, repulsiu i lleig, amb un altar que incorporava en sí un reraltar, i es basava en l’adoració a un Sant. Aquesta va resultar ser una mica decepcionant en alguns aspectes importants que no vam poder comparar amb la obra, com ho era el reraltar, on succeïx el clímax de la novel·la, el qual en la ermita de Santa Caterina era inexistent. A més a més, era molt acolorida i no transmetia sensació de malestar, tal i com la protagonista ho veu. Ara bé, petits detalls referits a la decoració del retaule de l’altar, o les ofrendes al sant, i les pinures del sostre, si que coincidiren a la perfecció amb la descripció que se’ns hi donava. També, tenia diferents finestroles, des de les quals veía aparèixer a la gent, com per exemple en els primerscapítols amb la aparició de l’Ànima. També vam poder veure el compartiment de la Sagristia, on hi vam poder entrar a fer una ullada, tot i que en l’obra només hi fa una petita referència.
A nivell personal, considerem que són molts els detalls que la Víctor va agafar de lalocalització, no obstant, no parlem d’una obra realista, sinó d’una novel·la rural. la qual ha de mostrar la part més fosca i cruel de la vida. Basant-nos en aquest fet, i en que la autora només va anar-hi un cop, molts dels factors són imaginaris i productes de la seva imaginació. No obstant, tots ells guarden relació amb l’ermita i la muntanya de Montgrí, la qual acaba essent la gran protagonista, en certa mesura, de la icònica novel·la modernista a Catalunya, Solitud.
© Marta Vinuesa i Àlex Amado
La davallada
L’últim capítol de solitud és la davallada.
Al contrari de la davallada, la pujada és un camí difícil de superar, que per la Mila sembla no tenir fi. Nosaltres mateixes hem pogut comprovar tots els obstacles que va haver de superar la Mila. És comprensible doncs l’angoixa que va sentir durant el camí. La Mila degut a les males experiències que va patir va emprendre el cami de tornada. La davallada simbolitza la força interior que l’empeny a caminar de nou cap al seu futur, sola, decidida i valenta. Un camí intern marcat per una nova esperança, un adéu definitiu del passat.
Personalment, hem pogut sentir l’alleujament quan baixàvem de l’ermita que és el mateix que va sentir la Mila.
© Andrea Nierga i Romaisa Bakkouh
Una sortida extraordinària, amb uns alumnes extraordinaris!