Llibres i més llibres.
Al bell mig de l’estiuet de Sant Martí, el dijous 13 de novembre, va tenir lloc la segona trobada del Club de lectura del curs 2025-2026. Amb una bona presència d’alumnes de diürn i nocturn, i amb ganes de parlar de llibres, la biblioteca del centre ens va acollir de nou per poder compartir les experiències, reflexions i emocions que ens havien desvetllat els diversos volums que havíem llegit. I diem diversos perquè, a diferència de la dinàmica habitual, a la sessió anterior s’havia regalat -sí, regalat, al club soms així de despresos- un exemplar diferent per a cada participant; per tant, en aquest cas les opinions no eren sobre un mateix llibre, sinó al voltant de tota una constel·lació de títols.
La sessió es va iniciar amb les intervencions d’un dels conductors, que va parlar de l’obra que havia llegit, La insígnia roja del coratge, de Stephen Crane, una peça colpidora sobre l’experiència bèl·lica d’un jove a la guerra de secessió nord-americana, un relat que, amb els anys ha esdevingut un veritable clàssic de la literatura del seu país. A continuació dos alumnes van comentar Ara que estem junts, de Roc Casagran, una narració ambientada als temps del final de la Guerra Civil, quan uns joves de Sabadell i les seves famílies es veuen obligar a recórrer mig país fins a arribar als terribles campaments de refugiats que es van instal·lar a les platges d’Argelers; malgrat ser un llibre dur i carregat d’episodis dramàtics, els lectors van voler destacar que era un llibre esperançador. Arran d’aquesta proposta de lectura, una de les conductores va explicar un record personal, ja que diversos membres de la seva família van viure una experiència similar; el final de la guerra els va dur a l’exili inicial al sud de França i als camps de presoners i, més tard, a un llarg viatge ple d’incerteses cap a Mèxic i Veneçuela.
Maia se va al Amazonas, d’Eva Ibbotson, una novel·la juvenil que ens parlava del desarrelament, no va acabar de convèncer la lectora que havia escollit el llibre, sobretot a causa del llenguatge poc actual, mentre que La maldición del brujo leopardo, de Heinz Delham, va entusiasmar una de les participants que, a més, va parlar de la darrera novel·la que estava llegint, The Seven Husbands of Evelyn Hugo, de Taylor Jenkins; el fet que l’estigués llegint en anglès va despertar una reflexió sobre la intensa experiència que suposa poder llegir un text en la llengua original en què s’ha escrit al mateix temps que es va comentar una recent notícia que ens parlava com s’ha demostrat científicament que, dominar diverses llengües endarrereix l’envelliment.
Van prendre la paraula diversos integrants del Club parlant d’El vell i el mar, d’Ernest Hemingway, un dels grans títols de llegendari escriptor, del dramàtic i dur llibre de Guillem Frontera Una dolça tardor, on es parla de la necessitat d’assumir les conseqüències dels nostres actes, es va reivindicar un dels treballs més autobiogràfics d’Ana María Matute com és Primera memoria i van sorgir paraules elogioses per títols com La máquina pensante, de Jacques Frutelle, així com diverses referències a narracions del gènere de la novel·la negra o de la novel·la històrica. No hi ha dubte que, al llarg de la sessió, un veritable gavadal de volums i d’experiències es van posar al cim de la taula.
Per cloure la trobada, es va repartir el llibre que llegiran els assistents de cara a la pròxima reunió, Robbie i altres relats, d’Isaac Asimov, un dels grans autors del gènere de la ciència-ficció; els conductors van fer una breu presentació de l’autor, del concepte robot -una paraula txeca, creació de l’escriptor Karel Čapek- i del contingut del llibre. Malgrat ser una antologia de relats dels anys quaranta i cinquanta, les connexions amb la realitat contemporània i amb els reptes que ens proposa l’ús de la intel·ligència artificial ens mostren com la literatura, sovint, ens pot plantejar preguntes i respostes no només sobre el passat i el present, sinó també sobre el futur.