Llegir és de valents.
Ha començat el curs fa poc més d’un mes i el Club de lectura de l’institut Ramon Muntaner, sempre a punt, ja ha iniciat el seu camí amb ganes i molts de llibres. El passat dijous 16 d’octubre ens vam reunir a la biblioteca −seu oficiosa i permanent del Club− per dur a terme la primera sessió d’enguany; hi havia més de vint lectors de diversos nivells educatius, des de primer d’ESO fins a primer de batxillerat, tots amb ganes de descobrir què és el club i què proposa als lectors. Aquesta activitat va néixer ja fa força temps -el curs 2010-2011, ja tenim quinze anys!-, però la primera sessió de cada curs sempre té quelcom de similar: un començament amb cares noves, força expectació i uns quants interrogants que, a poc a poc, es van contestant a mesura que els conductors presenten el projecte i la programació de lectures.
Aquest any es va presentar el Club d’una manera diferent, però totalment coherent amb la dinàmica pròpia de les sessions: es va regalar un llibre a cada un dels assistents. El més habitual és repartir a cada trobada diversos exemplars d’un mateix títol entre tots els membres, de tal manera que, a l’encontre posterior, tots els participants puguin compartir la valoració i l’opinió personal. Enguany, però, els conductors, per a aquesta sessió inicial, van voler plantejar una proposta diferent.
Per una sèrie de raons, als departaments de llengües del centre havien arribat uns quants llibres expurgats de diverses biblioteques; llibres en perfecte estat, interessants, que tant podien ser clàssics com contemporanis, per a young adults −anglicisme que s’ha posat de moda en el món del llibre− com per a qualsevol mena de lector, de terror o d’aventures, de prosa, de poesia o de teatre… Davant d’aquesta allau de volums, els conductors del Club vam decidir fer un cervantí escrutini i seleccionar un estol de volums que consideràvem que podrien ser d’interès per als integrants del Club. I dit i fet; al llarg de les setmanes precedents, es van escollir una trentena de títols per regalar als assistents en aquesta primera sessió. L’objectiu era que cada un d’ells s’endugués a casa una obra, la que escollís, i que després, a la següent sessió, la comentés. Però, excepcionalment, el llibre no l’haurien de tornar, seria un regal que quedaria per sempre més a les lleixes de la biblioteca personal de cada un dels membres del Club.
La proposta va ser magníficament acollida pels assistents −un regal sempre és benvingut− i, al poc de començar, els conductors van escampar pel cim de la taula central de la biblioteca els volums que s’havien seleccionat per a aquesta sessió inicial; van fer una petita presentació d’alguns d’ells, una pinzellada introductòria als autors i a les obres i, a continuació, tothom va poder escollir el títol que li semblava que més el podia engrescar: clàssics com Història de dues ciutats, novel·les de detectius amb misteris a resoldre com El club Dante, reportatges d’actualitat com La noia de Portbou, novel·les juvenils com La maldición del brujo leopardo, antologies de relats, peces teatrals, Veinte poemas de amor y una canción deseperada, Mecanoscrit del segon origen…
En acabar, cada un dels assistents va comentar quin llibre havia escollit i la raó per la qual ho havia fet; podia ser pel títol, que li cridava l’atenció; per la presentació que havien fet els conductors; per l’autor, del qual havien vist altres exemplars per casa; o especialment per la coberta, que els engrescava a llençar-se a la lectura del volum. Aquesta circumstància ens va permetre obrir un breu col·loqui al voltant de la importància de les cobertes i del seu disseny i composició perquè, sovint, són l’element que ens fan seleccionar el volum per, immediatament, passar a llegir la contracoberta o les solapes i veure si el llibre ens pot interessar.
Amb cada un dels assistents amb el llibre entre les mans, es va cloure la sessió, tot recordant que, al novembre, compartirem les opinions i valoracions generades després de la lectura del volum escollit, tot s’ha de dir, una mica a cegues o, si més no, amb certa precipitació.
Llegir sempre té quelcom d’aposta; decidim dedicar un munt d’hores a una proposta artística que, del cert, no sabem si ens agradarà. Però ens hi llancem amb coratge, sense saber si hi ha aigua a la piscina; o, fins i tot, sense saber moltes vegades si ni tan sols… hi ha piscina.
Sí, llegir és un acte de valentia. I el Club està format per un munt de valentes i valents.