Les cròniques del Club de Lectura: Homenatge a George Orwell

Homenatge a George Orwell  

El món de les faules té una tradició mil·lenària que ha arribat fins als nostres dies; de les faules gregues d’Isop, tot passant per les de La Fontaine, Iriarte i Samaniego en temps de la il·lustració, fins als poemes, ja del segle XX, de José Agustín Goytisolo o de Pere Quart, o els relats d’Augusto Monterroso, els humans hem volgut sovint explicar les nostres febleses i anhels a través de les figures dels animals, potser perquè soms més bèsties del que ens  pensem.  

El Club del mes de gener va girar al voltant de la faula més cèlebre del segle XX,  Rebel·lió a la granja, de George Orwell, una demolidora sàtira contra tots els totalitarismes en general i contra l’estalinisme en particular, un llibre que l’autor anglès va escriure a partir de la seva experiència durant la Guerra Civil espanyola, on havia vingut com a voluntari a lluitar per la República; en els temps actuals, convulsos i amenaçats per les tiranies, la faula  teixida per Orwell, d’igual manera que el seu cèlebre 1984, semblen tenir una inquietant vigència.  

La sessió es va dur a terme el passat dijous 23 de gener amb una nodrida presència de professors i alumnes. Feia fred, però no pas tant com a les corts i establies de la granja governada pel despòtic Napoleó, un dictador ferotge que mai no hauria permès un Club de Lectura com el nostre, on la llibertat d’expressió esdevé un pilar inqüestionable.  

Les intervencions inicials dels participants van girar al voltant de les coordenades polítiques que van genera l’obra d’Orwell, en aquest cas, la denúncia de l’estalinisme i de la  traïció als ideals de la Revolució Russa; ara bé, els assistents van subratllar, amb molt bon  criteri, com la faula transcendia la conjuntura que la va fer néixer i esdevenia una reflexió sobre el poder i la corrupció. En aquest sentit, moltes van ser les paraules que van girar al voltant de l’actualitat del text, ja que nous Napoleons -Trump, Kim Jong Un, Maduro- semblen començar a dominar el panorama polític mundial; alguns escollits democràticament, altres imposats per les armes, tots tenen en comú la voluntat de crear un règim totalitari, afavorir els seus correligionaris, eliminar la dissidència, reescriure el passat i adaptar les lleis a les seves necessitats canviants. Sí, igual com actua el porc Napoleó.  

Es va destacar la importància, en aquest cas, de les notes a peu de pàgina de l’edició que vam llegir, que contextualitzaven i explicaven alguns dels elements que integraven el relat; podien no llegir-se, perquè el text se sostenia per ell mateix, però és indubtable que acompanyaven i enriquien la lectura. Malgrat això, alguns lectors van voler viure l’experiència literària d’una manera diferent i van esdevenir oients, ja que van escoltar la faula a través del format audiollibre; aquesta proposta va generar un interessant intercanvi d’opinions al voltant d’aquest canal de difusió de la literatura. A favor o en contra, es va recordar que els orígens de la literatura van ser orals, que Homer era escoltat, no llegit, i que fins al segle XIX −i es va recordar la difusió en veu alta de la lectura del Quijote−, la majoria de la societat era analfabeta i, en conseqüència, l’oralitat era el canal principal de difusió de la literatura; de manera reveladora, una de les assistents va explicar com la seva mare, molt gran  i amb problemes de visió, és ara molt aficionada als audiollibres, que han esdevingut companys inseparables de la seva vellesa. 

Rebel·lió a la granja ha esdevingut una intensa experiència i entre tots els lectors hi ha hagut unanimitat a l’hora de valorar positivament l’experiència; alguns dels assistents van comentar com, després d’acabar el llibre, van voler veure algunes de les adaptacions que s’han fet en el camp de l’animació i es va fer esment de pel·lícules –Chicken run, Babe el  porquet valent– que, d’alguna manera, són hereves de l’obra llegida. La sessió es va cloure  amb el repartiment de la nova lectura –Silenci al cor, de Jaume Cela-, dues recomanacions – Homenatge a Catalunya, on l’autor anglès evocava els seus anys a la Guerra Civil, i 1984,  possiblement la distopia més cèlebre de la història de la literatura- i una sorpresa: sensesaber-ho, ens havíem reunit quan es complien setanta-cinc anys −i dos dies− de la mort de  l’autor. No en teníem la intenció, però havíem muntat un Homenatge a George Orwell