Els llibres són per a tot l’any
A mí no me gusta leer novelas. El cine, sí. En el cine lo ves todo. En cambio, en las novelas no ves nada. Todo tienes que imaginártelo. (…) Y, además, son mucho más largas. En el cine en una hora pasan la mar de cosas. Coges una novela, y en una semana no la acabas. Son un tostonazo.
Això ho diu en Pablo, un dels personatges de l’obra llegida i el cert és que, valorant la trobada del darrer Club de lectura, queda clar que en Pablo no té raó. El cinema ens encanta, però la lectura ens agrada encara més.
A les portes de l’hivern, el Club va voler parlar de la nostàlgia de l’estiu; Las bicicletas son para el verano, l’obra de teatre de Fernando Fernán Gómez que després va esdevenir celebrada pel·lícula, ens parla d’un llarg hivern, el de la Guerra Civil, i de com en aquells temps durs i difícils s’enyorava el càlid estiu, el temps de les bicicletes, les passejades, l’alegria i l’esperança.
El passat dijous 19 de desembre, la darrera sessió del Club de lectura de l’any 2024 va reunir un seguit de lectors a la biblioteca del centre; no va ser mala pensada cloure l’any -que no el curs- al voltant d’un llibre, tot compartint les reflexions i emocions que ens ha desvetllat el viatge per les seves pàgines, viatge en el temps que ens ha portat a retrobar-nos amb emocions i vivències universals i atemporals.
Llegir teatre sempre és un repte; la trobada va començar recordant que la literatura dramàtica no neix destinada a la lectura, sinó que hem de pensar que l’autor va escriure l’obra pensant en la representació, en la posada en escena, imaginant que l’obra que havia escrit, algun dia, seria sentida i vista. Llegir teatre pot ser una gran experiència, però sempre serà incompleta, fins que no tinguem opció, qui sap quan, de veure l’obra a escena; fins llavors, la lectura és un fantàstic preàmbul. Quan podrem veure a dalt de l’escenari Las bicicletas son para el verano? No ho sabem, potser tardarem anys, però mentrestant la lectura pot esdevenir una intensa vivència.
Les primeres intervencions dels participants van anar al voltant del valor documental de l’obra, de com retratava magistralment la vida quotidiana durant la guerra i de quina manera una família convencional s’havia adaptat a les noves condicions dramàtiques i terribles que vivia. Va sorprendre molt, i així ho van manifestar els lectors i lectores, com els protagonistes normalitzaven una situació excepcional i com intentaven anar sobrevivint sense gaires heroïcitats, sinó simplement plantant cara a les dificultats que es presentaven; en aquesta línia, alguns dels professors, van pouar en la memòria familiar i van explicar algunes anècdotes de pares i àvies que tenien moltes concordances amb les que havíem pogut llegir a l’obra de Fernán Gómez.
Va sorprendre a alguns dels assistents constatar com, als anys trenta, els nois de dotze anys ja es plantejaven l’accés al mercat laboral, o com determinades relacions -com l’assetjament a les noies del servei- es consideraven habituals; d’igual manera, alguns dels assistents van subratllar com actituds concretes d’algunes protagonistes femenines de l’obra – esdevenir actrius, voler-se divorciar- resultaven molt modernes per a l’època. En aquest sentit, es va recordar com, en temps de la República, hi va haver un gran avançament en els drets de les dones que, després, amb l’arribada del franquisme, es va escapçar d’una manera radical.
Al voltant de l’experiència de llegir teatre, algunes de les lectores van manifestar que, tot i que al principi els havia costat una mica, els havia agradat molt, i els permetia imaginar personatges i escenaris; per l’altra banda, alguns lectors van expressar que no havien estat a gust en un format on pràcticament tot és diàleg; això sí, tots els assistents van manifestar com aquests parlaments dels personatges estaven molt ben teixits i esdevenien totalment creïbles.
Es va cloure la sessió repartint el nou llibre que comentarem al gener, La revolta dels animals, de George Orwell, una obra ja clàssica de la literatura del segle XX, carregada d’un profund simbolisme polític i humà. Potser sí que és cert que Las bicicletas son para el verano, però del que no hi ha dubte és que la lectura és per a l’hivern, la primavera i la tardor; i també per a l’estiu, és clar.