Lectores, lectors i ratolins
El passat 21 de novembre va tenir lloc la segona sessió del Club de lectura de l’institut; va ser a les quatre de la tarda i a la biblioteca del centre, el nostre espai natural, i allà ens vam reunir per comentar i compartir les lectures –dues− que havíem repartit feia gairebé un mes. Per una banda, la reproducció de la revista Studium, aquella publicació juvenil que, fa més d’un segle, van endegar Salvador Dalí i un grup d’amics quan eren alumnes de l’institut i, per una altra, la novel·la breu de John Steinbeck Homes i ratolins, de l’any 1937, un text essencial en la trajectòria de l’escriptor nord-americà.
A la trobada van arribar diversos professors i un elevat nombre d’alumnes de nivells educatius diferents; era clar que els bagatges personals i culturals de tots ells, a causa de les diverses edats, havien de ser, per força, diferents, i per això aquest aplec literari es plantejava com una experiència molt interessant.
En un primer moment es va parlar d’Studium, que va ser una veritable descoberta per a molts dels assistents; així es va comentar com la publicació mostrava, de forma fefaent, el talent de tots els impulsors i, molt específicament, de Salvador Dalí, que il·lustrava, dissenyava les caplletres, componia les pàgines i escrivia versos i articles al llarg dels diversos números de la revista que van veure la llum. Va cridar l’atenció dels alumnes la incorporació de publicitat, necessària per poder tirar endavant el projecte des d’un vessant econòmic, i una de les professores va recordar com, no fa tants anys, a l’institut encara es publicava una revista estudiantil −Sssshht!!!− emmarcada en una activitat organitzada pel departament de llengua catalana. Es va sembrar la llavor perquè, potser, surti una nova revista en els cursos vinents, a iniciativa dels alumnes? És difícil, els temps han canviat i les revistes gairebé han desaparegut, però l’exemple de Dalí, Miravitlles, Reig, Turró i Xirau no va deixar indiferents els assistents.
A continuació es va parlar del llibre de John Steinbeck; per trencar el gel, un dels professors va recordar que el títol original, Of mince and men, més enllà de la relació que tenia amb un dels motius argumentals del relat, era una cita d’un poema de l’escriptor escocès Robert Burns. A partir d’aquell moment, diverses van ser les intervencions que destacaven la cruesa de la història i, per damunt de tot, el retrat d’uns personatges que, sempre, al seu darrere, mostraven una història de misèria i tristor: com va dir una de les alumnes assistents, tots eren víctimes. Al llibre, el somni americà es veia desemmascarat en un relat cru on els alumnes van saber trobar la calidesa i l’afecte que vertebra la relació entre els dos protagonistes. Es va parlar de com l’autor retratava un món sòrdid, de violència, alcoholisme i prostitució, on l’esperança, malgrat els esforços dels personatges, era sempre vençuda per una vida sense misericòrdia; moltes van ser les opinions, en general, favorables a la lectura i. fins i tot, alguna de les alumnes va saber trobar sorprenents i suggerents valors simbòlics als ratolins que abans esmentàvem.
La sessió es va cloure amb la recollida de tots els volums compartits i amb el repartiment de la nova lectura, Las bicicletas son para el verano, de Fernando Fernán Gómez, que comentarem a finals de desembre, a les portes de l’hivern. I aquesta crònica es clou amb el ressò dels versos de Burns que van inspirar el títol −i potser el relat− a Steinbeck; escrits originalment en escocès i carregats de profunditat i tendresa, us els mostrem també en català: