Antídots contra l’odi
El nostre Club està integrat per lectors molt diversos, d’edats i experiències molt diferents, des de joves professors a docents d’edats venerables, des d’alumnes de primer d’ESO a estudiants de batxillerat; a les nostres reunions conflueixen sensibilitats i orígens diferents, bagatges personals i únics, però que es reuneixen i dialoguen en un espai de trobada, reflexió i cultura gràcies a la lectura. El llibre que ens ha acompanyat les darreres setmanes, precisament, denuncia el contrari: la incapacitat d’acceptar la diferència, la persecució i l’extermini de la diversitat; no hi ha dubte que la lectura, i compartir-la, és un
dels millors antídots contra el fanatisme i l’odi.
La lectura que ens va reunir el passat 1 de febrer a la biblioteca del centre va ser Maus, la cèlebre novel·la gràfica d’Art Spiegelman on l’autor recull la història del seu pare, Vladek Spiegelman, un supervivent d’Auschwitz. Els nombrosos assistents, una quinzena de lectors, van arribar a la biblioteca puntualment, com sempre, i la sessió va començar amb una intervenció d’una de les professores, que va dur una àmplia selecció de la literatura que ha generat la Shoà, el genocidi dut a terme per l’Alemanya nazi contra els jueus d’Europa, també conegut com l’Holocaust; des del cèlebre Diari d’Anna Frank fins a novel·les, assajos i estudis que s’apropaven a un dels esdeveniments més terribles de la història del segle XX, el recull mostrava com havia estat de transcendent aquest fet i com hi havia moltes línies de
lectura possibles per apropar-s’hi.
A partir d’aquell moment, van començar les intervencions dels assistents que van ser variades, però totes coincidents a l’hora de considerar la lectura de Maus com una experiència de gran intensitat; fins i tot una de les assistents va explicar que, després de llegir-lo, s’havia comprat el llibre per poder-lo tenir a la seva biblioteca personal.
En relació amb el projecte d’Spiegelman, es va valorar com, en el seu moment, va ser un llibre revolucionari, ja que va canviar la concepció de les possibilitats del llenguatge de la historieta; publicat inicialment a mitjans dels anys vuitanta, aquesta novel·la gràfica va trencar prejudicis i va mostrar com el còmic era un mitjà que, més enllà de superherois i aventures, també era capaç d’explicar històries complexes i profundes. També es va destacar com, malgrat els gairebé quaranta anys transcorreguts, Maus no ha perdut intensitat comunicativa i segueix sent un llibre gràficament magnífic i conceptualment fascinant.
Van despertar especial interès els dos plans del relat, per una banda, les converses de l’autor amb el seu pare i, per l’altra, el relat del pare i la seva terrible peripècia en els anys més foscos del nazisme; aquesta doble línia permetia a l’autor mostrar el seu pare com un ésser humà, no com un heroi. Malgrat ser un supervivent dels camps d’extermini, no era precisament un home bondadós, sinó que es mostrava intransigent, obsessiu, rancuniós i egoista; aquest retrat ric i complex de Vladek Spiegelman el feia especialment humà, carregat de llums i ombres, i per això esdevenia creïble i incòmodament proper. D’igual manera algunes lectores van destacar com era un veritable supervivent, algú dotat d’una especial
habilitat per adaptar-se a les noves situacions, per terribles que fossin, per aprendre noves coses i per entomar les adversitats. I un home molt afortunat perquè, en més d’una ocasió, va tenir un seguit de cops de sort que el van permetre sortir viu de situacions extraordinàriament complexes.
Alguns alumnes van valorar la voluntat de l’autor de mostrar els fets històrics amb tota cruesa i, a l’hora de reflexionar al voltant de la relació d’Art Spiegelman amb el seu pare, un home ja ancià, es van establir connexions amb la novel·la gràfica Arrugas, llegida el curs passat, que també tractava de la vellesa. També va ser interessant analitzar el paper del fill, que semblava només voler trobar-se amb el pare per completar la seva recerca, no pas per afecte, tot i que en aquella família el dolor i les terribles ferides de la guerra i la Shoà semblaven haver deixat tots els membres amb terribles traumes. El paper del psicòleg també va ser destacat, i com, de fet, Maus possiblement va sorgir com una mena de teràpia de l’autor per superar els fantasmes del passat i del present.
La sessió es va cloure amb una crida a preservar la memòria dels grans, testimonis d’una època; en aquest sentit, un dels assistents va aportar unes dramàtiques anècdotes viscudes a Figueres durant la Guerra Civil, anècdotes rescatades de l’oblit gràcies al testimoni dels avis, un patrimoni a conservar.
Per cloure l’acte es va repartir la nova lectura, La mordaza, una dura obra de teatre on la figura d’un pare fort i egoista torna a prendre protagonisme. Però abans, com ja és norma aquest any, es va procedir a fer una votació per valorar la lectura, que va obtenir un magnífic 8,5. No hi ha dubte, Maus és un dels grans còmics del segle XX; o encara podem dir més: una de les grans obres del segle XX.