Passeig de la memòria

Projecte del Grup d’enriquiment de 2021

Memorial a les víctimes dels bombardejos que va patir Figueres durant la Guerra Civil

El Passeig de la Memòria vol convertir el Passeig Nou en un Memorial que recordi totes les víctimes dels bombardejos de Figueres, un espai de memòria que ens enfronti al nostre passat i ens ajudi a encarar els reptes del futur.

Per això disposa prop de dues-centes plaques de ceràmica al terra del Passeig Nou, on es va perpetrar el primer bombardeig amb víctimes mortals, on s’indica el nom de les víctimes i, si està documentada, la seva edat. En el cas de tractar-se de persones no identificades, una placa en blanc les recorda.

És una intervenció permanent en l’espai urbà que vol servir per honorar el record de les víctimes dels bombardejos, denunciar la barbàrie de la Guerra i educar la ciutadania en la Cultura de la Pau.

1.- Els fets

Al llarg de la Guerra Civil, Figueres va ser la segona ciutat catalana més bombardejada i aquella que, després de Barcelona, va patir més víctimes mortals. Durant l’any 1938 i especialment en els primers mesos de 1939, al voltant de 400 persones van morir a causa dels devastadors bombardejos.

2.- Les dades

El primer bombardeig sobre Figueres amb víctimes mortals es va produir el 23 de gener de 1938. Van morir 16 persones, entre elles diversos nens que estaven jugant al parc del Passeig Nou; els següents bombardejos es van produir els dies 26, 27 i 30 de

gener i 3 (van morir 83 persones, de les quals 49 desconeguts que estaven de pas i 25 nens), 4, 6 i 7 de febrer. Aquests bombardejos es va mantenir al llarg de 12 mesos, fins a l’entrada dels franquistes a la ciutat.

Pel que fa al nombre de víctimes és difícil conèixer el nombre exacte, ja que en aquelles dates Figueres era l’última població important entre Girona i la frontera i pas obligat per a tots els soldats i civils que fugien a França –es calcula que la travessaven diàriament unes 50.000 persones–. La xifra oficial de morts és de 291, però diverses estimacions l’eleven a prop de 400. Així Figueres va ser la segona població catalana més castigada després de Barcelona (2.428 víctimes) i per davant de Lleida (256) i de Tarragona (230), i fins i tot de Granollers que va patir un dels bombardejos més durs (329 morts).

3.- L’oblit

Un cop acabada la Guerra Civil, durant els anys del franquisme es va voler silenciar aquest atac indiscriminat contra la població civil i, més endavant, en els anys de la Transició, es va voler cobrir aquest fet sota una capa de silenci; malgrat això, la memòria ciutadana no va oblidar aquests fets, que van quedar en un estat latent en el record de tots.

4.- La recuperació

Els darrers anys, gràcies a la implicació de les institucions de la ciutat, la comarca i el país i, molt especialment, a partir de diverses iniciatives dutes a terme per historiadors i artistes, s’han començat a estudiar i a explicar aquests bombardejos i a donar veu a les víctimes.

5.- L’escenari

El Passeig Nou va ser l’escenari d’un dels més terribles fets patits per la ciutat. El 23 de gener de 1938, un diumenge al matí, l’aviació italiana va bombardejar la ciutat i va provocar una massacre en la part baixa del Parc Bosc on, aquell dia, les famílies havien sortit a passejar i jugar.

6.- El projecte

El nostre projecte vol convertir el Passeig Nou en un Memorial que recordi totes les víctimes dels bombardejos de Figueres, un espai de memòria que ens enfronti al nostre passat i ens ajudi a encarar els reptes del futur.

Alumnes del Grup d’enriquiment amb l’autor de l’escultura, Eudald de Juana

7.- El Grup d’enriquiment

L’Institut Ramon Muntaner de Figueres, en el marc de l’atenció als alumnes amb notables aptituds, ha creat diversos Grups d’enriquiment que han permès l’alumnat desenvolupar el seu potencial, tot treballant per projectes; en aquest cas, El Passeig de la Memòria ha estat un projecte forjat pels alumnes Blai Higueras, Martí Oliveras, Pau Cabrafiga, Martí Gimbernat, Maria Rodeja, Laia Genover, Aniol Pibernat, Andreu Clotas, Joana Oliveras, Júlia Fita i Xavi Carbó. Posteriorment s’hi van incorporar Safae Boutaba, Xènia Alejandro, Roumaissae Amzil, Attaf Achraf, Pol Escolà, Mariam Zbakh, Laura Roig, Emma Benet i Jan Giró. Els professors responsables del projecte han estat Àngela Castaño, Fernando Cordón i Joan Manuel Soldevilla.

8.- Vídeo de l’acte d’inauguració